Hyvää päivää kaikille!
L'objecte d'aquesta setmana són dos cavallets de cartó (és cartó... tot i que també cartró).
El més gran havia estat a la casa de la ciutat dels meus pares, i després va anar a parar a la seva casa de la muntanya. No era antic, però amb aquest tràfec... i el pas del temps... ha anat adquirint una pàtina vintage. Ara està a la nostra casa de la muntanya fent companyia al més petit.
Aquest el vam trobar en un antiquari de l'Empordà. Era molt més antic, i... de ben segur, que durant molt de temps va ser la joguina preferida d'algun nen o d'alguna nena. És de cartó, sobre una plataforma i quatre rodes metàl·liques. Ja no té orelles, que probablement és on s'hi aguantaven els cordills dels que s'estirava per fer-lo còrrer amunt i avall. Ja que havia viscut tant de jove, vam creure que ja era hora que tingués un digne repòs... per la feina feta... a casa nostra!
MOI, MOI!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada