AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... les Nits Modernistes del Món St Benet.

Món St Benet i la Fundació Caixa Catalunya van posar en marxa, ahir a la nit, per segon any consecutiu, una de les propostes d'aquest estiu per conèixer i gaudir del monestir de Sant Benet, de Sant Fruitós de Bages, la música i la gastronomia. És una molt bona manera de passar aquestes nits més caloroses dels nostres estius. I la d'ahir va ser molt i molt calorosa!

Les Nits Modernistes a Món St Benet són una visita al monestir, un concert de música d'alguna de les cinc formacions de relleu internacional que tenen aquesta temporada, i un àpat als jardins inspirat en els "Sopars de Duro" tan característics de la Barcelona de principis del segle passat. I és el que el modernisme és la clau per entendre-ho tot. No vam viatjar a l'època del romànic ni del gòtic, sinó que vam donar un tomb pels primers anys del segle20 de la mà d'un dels personatges més il·lustres que van passar per la història d'aquest monestir, després que el comprés la seva família (que tenia una fàbrica de teixits al costat) abandonat i en ruïnes, l'any 1907, i el convertissin en espai per a les seves vacances d'estiu, reformat amb gust modernista per Josep Puig i Cadafalch. Parlem del pintor Ramon Casas i Carbó (1866 - 1932), del que en vam veure algunes de les seves estances, i vam conèixer els seus familiars d'aleshores.

La segona part de la visita, després d'un còctel modernista refrescant al pati de la Creu, passa per l'antic celler del monestir per escoltar magnífics concerts de música, òbviament modernista. Ahir a la nit, la formació txeca Zemlinsky Quartet ens va deleitar amb música d'Eduard Toldrà (Vistes al mar, de 1920) i d'Antonin Dvorâk (Quartet per a cordes núm.12 en Fa major "Americà", 1893).

Finalment, als jardins es va oferir un Sopar de duro (un duro, aleshores, era una gran fortuna), típicament del gust modernista. La Fundació Alícia, resident també als terrenys del Món St Benet, és qui ha dissenyat els menús, provinents de receptes de l'alta cuina clàssica, i el xef Jordi Cruz i el seu equip han estat els intèrprets encarregats d'el·laborar aquestes magnífiques menges que, presentades sota la forma de l'ambigú (la paraula catalana que ha estat sempre desplaçada per la paraula francesa buffet), d'un autèntic ambigú modernista, d'acord amb els cànons i estètica de l'època, acabarà de lligar història, música i gastronomia i nit sota un mateix paraigües de sentits i emocions.

Nosaltres vam gaudir moltíssim, tant de la visita (tot i haver-ne sentit a parlar moltes vegades, no hi havíem estat mai), com de la música (en un entorn increïble, refrescat pels gruixuts murs de pedra i sota els arcs d'un antic celler del monestir). I del sopar... què n'hem de dir... amb plats dels mestres de la cuina clàssica de l'època com Auguste Escoffier o el català Ignasi Domènech, alguns dedicats a dives de l'òpera, i d'altres provinents dels ports d'arreu, i, fins i tot, uns carbassons farcits que van ser servirts al Titanic! I escultures de gel i tot!

Això ho faran cada dimecres i dijous fins al 30 d'agost, a partir de les 19.30 i, tant les formacions com els menús aniran variant.

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI!