una MICA de TOT... i de RES

Moikka!

Tradicionalment, la nit del 31 d'octubre és fa la festa popular de la castanyada, i ja serveix de revetlla pel dia de Tots Sants, l'1 de novembre.

via petitaxarxa.cat

Les arrels d'aquesta festa tenen l'origen en antics rituals funeraris, i ens hem de prerdre per la nit dels temps per trobar-ne el sentit primigeni, quan la tardor era un temps de mort per a la natura, i es pensava que les portes de l'altre món quedaven obertes per permetre el contacte entre els vius i els ja traspassats.

via escola arjau

Cap al segle11, la festa de Tots Sants incloia el dia 1 de novembre i el dia 2 de novembre, quan es commemoraven els fidels difunts. Però aquest segon dia ja s'ha perdut en els calendaris que, fruit de la industrialització, van simplificar les festivitats anuals.

I què fem per celebrar-ho? Mengem castanyes, que amb sort haurem torrat al foc, acompanyades de panellets i moniatos... i una mica de moscatell. L'endemà, anem a visitar els cementiris (potser això últim... no tant).

via un país a la cassola

Però... per què castanyes? Doncs perquè... simplement... és un dels últims fruits de la tardor. A més, en el ritus tradicional, l'àpat funerari constava de llegums i fruita seca, i els pans votius o panets, panellets, panetons. Mentre es torraven les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difuns de la família. Hi ha qui diu que, el fet de menjar productes típicament energètics es deu al fet que, per Tots Sants, les campanes tocaven a morts la vígilia fins a la matinada... i no es podia defallir!

El panellets són  un producte de rebosteria casolana, fets amb ametlla, sucre i rovell d'ou, bàsicament. Poden anar coberts o no de pinyons i afegir altres components com el coco, la xocolata o d'altres. A mi... els que m'agraden més, són els de pinyons i els de coco (que procurem fer nosaltres, perquè és un producte molt car... de luxe, gairebé... i no ens queden gens malament)!

via Mas de Torrent

via gastroteca

Durant tots aquests dies de tardor i hivern, apareix pels carrers la tradicional figura de la castanyera, que ven les castanyes torrades i calentes i embolicades en una paperina de paper de diari. 

Es representa com una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb un mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes.

via fills i amics del burés

Les castanyeres d'abans eren molt diferents de les d'avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. Cuien les castanyes en fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Donaven vuit castanyes per un "quarto", uns tres cèntims actuals.

via es quid des català

Les castanyeres cridaven... calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?... i els nens, tan simpàtics com sempre, responien... petites i dolentes; de les vui, set les pudentes.

Però tot això... és com ho fem a Catalunya. Gran part de la resta de països han anat adoptant la festa anglosaxona de Halloween (o All Hallows Eve). Però això... ara i aquí... no toca! Nosaltres tenim les nostres pròpies costums que hem de conservar i cel·lebrar!

A Finlàndia no tenen tantes tradicions com nosaltres relacionades amb Tots Sants (que ells en diuen Pyhäinpäivä (pyhä vol dir sant). Ells... simplement... es limiten a anar a posar espelmes a les tombes dels seus familiars morts. De totes maneres, el dia de Tots Sants... que ells sempre traspassen (entre el 31.10 i el 6.11, i aquest any cau en 3 de novembre, o marraskuu) és festa i les botigues estan tancades... però no ho celebren de cap manera especial.

via flickr

Poc a poc, els joves també han anat adoptant Halloween, però encara és molt minoritari.

Nauttikaa! Gaudiu!

MOI, MOI! Ja hyvää Pyhäinpäivää kaikille!