AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure l'obra Juicio a una Zorra, de Miguel del Arco, al Teatre Lliure de Gràcia.

Magistralment interpretada per Carmen Machi, una actriu camaleònica a qui estem acostumats a veure en comèdies d'èxit, Juicio a un zorra reviu la història d'Helena de Troia, filla mortal de Zeus, des de la perspectiva de la mateixa protagonista, Helena, la reina d'Esparta, que va abandonar marit, filla i família, i que va enamorar Paris, fill de Príam, el rei de Troia, fet que va desencadenar, segons s'explica, una guerra que va dur aquesta rica i pròspera ciutat a la completa destrucció.

I diem segons s'explica perquè en aquest cas, Helena, vestida d'una manera exhuberant, gairebé com una meretriu del segle20, des dels llimbs on la memòria de la Història la té reclosa, se'ns acosta, talment com si fòssim el jurat popular en un judici sense igual, per presentar-nos la que hagués pogut ser la seva pròpia versió d'aquesta història. Tota la seva defensa es basa en si de veritat algú amb seny podia pensar que tot aquell desplegament per una guerra que va durar deu anys era realment per ella.

© Sergio Parra   via Teatre Lliure

Malgrat que el monòleg sobre Helena de Troia situa la llegenda explicada per Homer cap als segles 13 i 12 aC, el maltracte a les dones, la pedofilia, l'abús dels poders i la tirania sobre el poble,... acaben essent temes universals vàlids ara i sempre. I més encara, avui dia!

© Sergio Parra   via Teatre Lliure

Helena de Troia suplica no el perdó, sinó comprensió i la alliberació de les cadenes de la memòria de la Història. Però, sembla ser, que el judici d'aquesta dona tindrà, definitivament, el final que demana, ja que la humanitat, al pas que va, està encaminada a la seva completa destrucció. D'aquesta manera és com el seu record desapareixerà de la memòria dels temps i podrà descansar en pau.

L'obra dura una hora, però la intensitat amb que Carmen Machi desenvolupa el judici del seu personatge a través del monòleg, et fa reviure cada un dels moments de la història com si fòssim els mateixos observadors i escriptors de la Història. 
S'estarà al Teatre Lliure de Gràcia fins al 16 de desembre. Aneu-hi si podeu!

Nauttikaa! 

MOI, MOI!