dilluns, 22 de juliol de 2013

AHIR vaig anar...

AHIR vaig anar a... bé, dissabte vaig anar a... el concert de Miguel Bosé al Festival Castell de Peralada.
On staurday july, 20th, we were at Festival Castell de Peralada listening to Miguel Bosé.




Amb cançons d'ahir i d'avui, Miguel Bosé, com sempre, va enamorar el públic assistent des del primer moment... sobretot a elles!


Des de fa 37 anys la seva música tan particular ha aconseguit aplegar fans incondicionals de tot tipus, com es va demostrar dissabte a la nit quan vam assistir al seu concert Papitwo, que, tot i no ser un d'aquests fans habituals, en vam gaudir també com el que més gràcies a la música i a l'espectacular escenogràfia i joc de llums constant!
For 37 years his special music brought together thousands of fans, as demonstrated on Saturday night when we attended his concert Papitwo, which, although we are not one of those regular fans, we also enjoyed it!


Miguel Bosé va dir, en un moment, una frase ben certa... la música és l'únic instrument que permet compactar totes aquelles sensacions i experiències que afloren en nosaltres en escoltar una cançó o un disc sencer en una caixa imaginària, i després poder obrir-la i reviure-ho tot en el moment que tornem a escoltar-la. Aleshores, el consell que ens dona, és que permetem que tot surti fora... que la caixa quedi buida, i que s'ompli de nou amb nous sentiments, fins a la propera vegada que tornem a obrir-la! Bravo!
Miguel Bose said, during the concert, a phrase for sure ... Music is the only mean that allows you to compact all those feelings and experiences that emerge while listening to a song or a whole album in an imaginary box, and then open it and relive it all again when you hear that old music. So, the advice that gives us is that we allow all come out... let the box get empty and fill it again with new feelings, until the next time you open it again! Bravo!




Nauttikaa! Gaudiu_Enjoy!
MOI, MOI!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada