dilluns, 20 d’octubre de 2014

AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... bé, dijous passat vaig anar al vernissage de la nova exposició individual de l'artista americana Mónica Dixon a la Galeria d'art Jordi Barnadas de Barcelona.
Yesterday (actually it was last thursday) I went to the vernissage of the new solo exhibition of American artist Mónica Dixon at Art Gallery Jordi Barnadas in Barcelona.


'Nowhere Land' is the title of the new exhibition of this artist from New Jersey (1971) who has been living and working in Oviedo (hers mother land), Spain, for long. Nowhere Land is a serie of landscapes with architectures that she can find in her childhood memories when in the United States... landscapes that are not related to any real one, but at the same time, they are all relating to a culture and an architecture very special that we all can recognize because we've seen many times in the movies. _Nowhere Land és el títol de la nova exposició d'aquesta artista de New Jersey (1971), però que, des de ja fa molt anys, viu i treballa al nostre país, a Oviedo, d'on és originària la seva mare. En aquesta ocasió es tracta de paisatges que es troben en els seus records d'infantesa als Estats Units... païsatges que no són referents de cap tipus, però que, a la vegada, ho són tot, referents d'una cultura i d'una arquitectura ben particular que tots som capaços de reconèixer.

the artist, Mónica Dixon

In all these places light has a dominant personality, and is in the use of color that a great strength is transmitted to these houses. Light, shadows and vibrant colors recreate scenes of emotional senses which, at the same time, give to the viewer a full sense of serenity and peace. _En els seus espais la llum té una personalitat predominant, i és en l'ús del color que es transmet la força a les cases protagonistes d'aquests espais. Llum, ombres i colors vibrants recreen escenes de tensió emocional que alhora transmeten una sensació plena de serenor i pau.


At first glance the bright blue degradation of the sky is what attracts the most attention, especially in the biggest works, but then we get into the curiosity of lives that are perhaps hidden behind these architectures. When I look at these pictures it comes to my mind the role play 'August' by Tracy Letts. _A primer cop d'ull és la degradació del blau radiant del cel el que atrau més l'atenció, sobretot en les obres de format més gran, però de seguida ens endinsem en la pròpia curiositat de les vides que potser s'amaguen darrere les arquitectures presents. Quan miro els seus quadres no deixa de venir-me al cap l'obra de teatre Agost, de Tracy Letts.


Artworks by Mónica Dixon (Nowhere Land) will be at the Art Gallery Jordi Barnadas (Barcelona) from 16 October to 8 November 2014. _Les obres de Mónica Dixon (Nowhere Land) seran a la Galeria Jordi Barnadas (Barcelona) del 16 d'octubre al 8 de novembre de 2014.

Nauttikaa! Enjoy_Gaudiu!
MOI, MOI!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada