AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... més ben dit, vaig tornar de... un fantàstic cap de setmana al Pedraforca.

Va ser un regal d'aniversari de bodes pels pares d'en Jordi... un cap de setmana davant la majestuosa i imponent figura del Massís del Pedraforca.

Estava planejat que puguéssim trobar carreretes (fredolics) pels prats de la zona, però sembla que la calor i el ventet de l'última setmana se'ns van avançar, i se'ls van endur tots, i no hem vam trobar ni un dia...

... ni l'altre...

...els prats de la Heidi...

Després de dur els cotxes d'aventura (que una mica de ganes ja en tenien) per llargs i duríssims camins impossibles...

...només en vam trobar 4 de ja secs.

Això sí, el que sí que vam trobar van ser unes vistes espectaculars a les terres del Berguedà...

... i als pobles que es troben als seus peus, Saldes i Gòsol...

Ja ho deia Jacint Verdaguer en aquest poema.

"I vegí vostres peus i vostres  cingles

i vostres fronts, o serres de la pàtria!;

i al pondre's damunt seu l'astre del dia,

corona d'or irradiant de flama,

engollir-se'l vegí l'alt Pedraforca

fet un Vesubi atapeït de lava;

i entre el floreig d'estrelles que naixien

del vespre hermós entre les fosques ales,

com aurora divina que em somreia,

vegí en lo cel la Musa catalana"

l'arpa inclòs a Pàtria (1888)

MOI, MOI!