dilluns, 10 de juny de 2013

HÈLSINKI

Hyvää iltaa kaikille!

dia_04
...i vet aquí un gos, i vet aquí un gat... que aquest viatge de quatre dies a Hèlsinki fins aquí ha arribat! Tot allò que comença acaba... però aquesta aventura per les terres de més al nord no fa més que sempre recomençar.
L'últim dia no hi havia cap activitat planejada, a excepció del dinar d'agraïment i comiat amb Piia Tuomainen, PR Coordinator del Tourist & Convention Bureau, al restaurant Salutorget d'Hèlsinki (situat en un antic banc), al costat de l'Oficina de Turisme, de l'Ajuntament de la ciutat i de la sempre bulliciosa Kauppatori, abans de recollir les maletes i dirigir-nos a l'aeroport per pujar a l'avió que ens duria de tornada a Barcelona.

src Salutorget
Però això no vol dir que no féssim res... al contrari, vam pujar a un tramvia i vam dur els nostres col·legues a veure Tempeeliaukion Kirkko, una església excavada a la roca al districte de Töölö, dissenyada per Timo i Tuomo Suomalainen l'any 1969.
There was nothing schedulled for last day in Helsinki, but all together went to Temppeliaukion Kirkko, a Lutheran church in the Töölö neighborhood of Helsinki, designed by architects Timo and Tuomo Suomalainen and opened in 1969. The interior was excavated and built directly out of solid rock and is bathed in natural light. The church is used frequently as a concert venue due to its excellent acoustics, created by the rough, virtually unworked rock surfaces.


Gràcies a la seva excel·lent acústica, deguda a la textura de la roca sense treballar de l'interior, s'hi organitzen molts concerts.


El sostre és fet de coure, fet que produeix en l'ull del visitant, quan s'hi reflexa la llum que entra de l'exterior a través dels vitralls de la cúpula, un efecte màgic de colors torrats.


També vam ser a Vallila, concretament a Vanha-Vallila (o Puu-Vallila), un barri d'Hèlsinki, al nord del popular barri de Kallio, on l'any passat vam llogar un magníficament apartament en una de les cases de fusta que encara s'hi conserven, construides cap a 1910,  i que van sobreviure a l'expansió de l'arquitectura soviètica racionalista a la ciutat. D'aquest barri ja us n'havíem parlat en un post anterior.
We also went to visit the central-northern neighbourhood of Vallila, also called Wooden Vallila because of its old wooden houses, built in 1910. In the past two decades people from artistic professions have found the area. Nowadays is considered, like Kallio, a trendy area in Helsinki among young and adults.

l'entranyable cafè Pikku-Vallila, a Vallilantie
De camí, però, vam parar al petit parc d'atraccions de la ciutat, Linnanmäki (que, en finès, vol dir castell del turó, que és on és situat... en un turó amb vistes a la ciutat), on no hi havíem estat mai, i hi vam donar una volta (si no puges a les atraccions, pots donar una volta gratuitament). Un altre dia us en parlarem amb més detall.
Linnanmäki is an amusement park in Helsinki, located just north of the city center. Is located on a hill (Linnanmäki means in finnish Castle Hill) with  ice views of the city. Admissions to the park is free, and the rides can only be ridden with the possession of a ride ticket.


A la tarda, ja vam agafar l'avió de tornada...


I això és tot... però desitgem que aviat n'hi hagi més!

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada