AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... la presentació del nou restaurant Chez Cocó de Barcelona.

Chez Cocó,  a la Diagonal de Barcelona (concretament al número 465, entre Villarroel i Casanova) és dels mateixos propietaris que el restaurant Casa Paloma, a tocar d'aquest, i pretén recuperar l'essència de les rôtisserie al més pur estil francès, com si fòssim ben bé als fogons de la cuina de la pel·lícula Ratatouille... us en recordeu?

...elements inspirats en les cuines tradicionals toscanes i provençals...

...les olles de coure i els terres com si fossin un gran tauler d'escacs per poder-hi jugar...

Ja a l'interior de la sala et transportes al París imaginat dels pintors bohemis i les ballarines de Can-Can, al Maxim's dels homes adinerats i les noietes d'oportunitat, o a Les Deux Magots, amb la crème de la crème del pensament literat.

Tot i que si voleu un ambient més distès... també hi ha alguns racons més bistrot.

Si podeu… i voleu estar més íntims durant el sopar… demaneu que us reservin una de les taules de l'Orient Express. No… la temàtica del restaurant no és la d'un tren… però veureu que les butaques semblen els compartiments d'aquest tren tan luxós que us portarà, si deixeu fer al bon saber de l'equip de Chez Cocó, a la segona part d'aquest viatge dels sentits que és la seva suculenta carta.

…a nosaltres ens van deixar probar l'amanida de llamantol i espàrrecs trigueros i blancs…

…múrgules a la crema amb ou poché…

…un pollastret rostit sencer, molt i molt tendre (que es pot demanar perfectament com a plat únic, ens comenta el cap de sala), amb la seva salsa, aocmpanyat d'unes patates fregides ben franceses, i una mica de verd (una mica més del que es veu a la foto)…

ui... ja n'haviem començat a menjar quan vaig recordar que no havia fet la foto!

…el jarret de vedella lacat (també molt i molt tendre), amb la seva salsa i un puré de patates espectacular (crec que portava una mica de formatge cremós)…

Abans de portar-te el plat, te l'ensenyen així...

 …el prepostre, una macedònia de fruites naturals amb una mica de sorbet de llimona (molt refrscant)…

…i, finalment, el postre principal, un pastís de taronja caramelitzada.

Que un restaurant tingui terrassa és un gran què a la nostra ciutat… quan les calors de l'estiu comencen a apretar de valent. I la terrassa del Chez Cocó segur que serà un bon refesc a les nits amarades de suor, enmig d'una exhuberant vegetació i un ambient agradable i acollidor sota una pèrgola de canyís… tot pensant en les brises suaus i amables de la Provença i… per què no… també les de la nostra imponent i estimada costa catalana.

Bon profit!

Bon appétit!

Hyvää ruokahalua!