barcelona-hèlsinki-barcelona: HÈLSINKI

L'esport és un passatemps nacional a Finlàndia; els finlandesos practiquen esport regularment. El pesäpallo (una reminiscència del beisbol) és l'esport nacional de Finlàndia, tot i que el més popular, sobretot en nombre d'espectadors i de seguidors, és l'hoquei-gel (jäakiekko) i la Fòrmula F1. Les activitats més populars són el floorball (sählyä), la caminada nòrdica, correr i l'esquí.

floorball (sählyä)

L'equip finlandès de Bandy va guanyar el Bandy World Championship de 2004, la primera i única vegada. Hi participa des de 1957, però sempre ha quedat en els quatre primers llocs i ha guanyat 27 medalles i 31 campionats. Els millors equips juguen a la Bandyliiga (que es va iniciar el 1908, i s'ha gunyat cada any excepte el 1918, el 1940 i el 1942). L'equip guanyador els dos darrers anys ha estat el IFK Helsingfors.

Fins el segle 20, se l'anomenava hoquei sobre gel o hoquei sobre el gel, però, per evitar confusions amb el veritable hoquei-gel, a partir dels anys '50 se l'anomena bandy.

El bandy és, doncs, un esport d'hivern, que no té la categoria d'olímpic, jugat al gel, en que els patinadors utilitzen sticks per a dirigir una pilota cap a la porteria de l'equip contrari. Les regles del joc, i el terreny on es juga, són molt similars a les del futbol. Cada equip també té 11 jugadors, un dels quals n'és el porter. Un partit de bandy consta de dues meitats de 45 minuts cada una. Per això, al bandy també se l'anomena popularment a Escandinàvia com futbol d'hivern o futbol de l'hivern.

Atletisme

L'atletisme ha estat important de la història de l'esport finlandès i la identitat nacional. S'ha de dit de Hannes Kolehmainen que "va posar Finlàndia al mapa del món" als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912, i des dels Jocs Olímpics d'Estiu 1920 a la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va ser el segon país a aconseguir més èxits en atletisme, ja que només els Estats Units va aconseguir recaptar més medalles olímpiques. Llançament de javelina és l'únic esdeveniment en què Finlàndia ha gaudit d'èxits des de 1900 fins als nostres dies, per tant, és actualment l'esdeveniment d'atletisme més popular a Finlàndia.

Futbol

A diferència de la majoria dels països europeus, no és l'esport més popular, ja que queda darrer de l'hoquei sobre gel, que gaudeix d'una gran popularitat al país.

Hoquei sobre gel

L'hoquei sobre gel és l'esport més popular a Finlàndia. La SM-Liiga es la lliga professional, la segona més important a Europa segons el rànquing de la IIHF, que té una mitjana de 4.850 persones inscrites. Es va crear l'any 1975 per substituir la SM-Sarja, que era una lliga merament amateur. L'equip nacional finlandès (Leijonat/Lejonen) ha guanyat el Campionat del Món en dues ocasions, el 1995 i 2011, i està considerat un dels "big six", entre Canadà, Rússia, EEUU, Suècia i la República Txeca.

En la temporada 2011-2012 hi va haver 14 equips, i JYP en va ser el campió. Alguns dels jugadors més notables són els finlandesos Saku Koivu, Selänne Teemu, Jari Kurri, Lehtinen Jere i Teppo Numminen.

via yle.fi

Pesäpallo

Desenvolupat per Lauri "Tahko" Pihkala el 1920 i, sovint considerat l'esport nacional de Finlàndia, té una popularitat constant en tot el país, especialment a la regió d'Osterbothnia. La principal lliga nacional, Superpesis, té una mitjana d'inscrits d'uns 1600 homes i 500 a la lliga de les dones.

El Pesäpallo és un esport ràpid de pilot sue també té presència a Alemanya, Suècia, Suïssa, Austràlia i Canadà (aquests dos últims tenen una important població finlandesa). És un joe similar al brännboll, rounders, el beisbol o el lapta.

El seu èxit radica en el fet de ser un esport basat en la simple combinació d'habilitats, intel·ligència, atletisme i treball en equip. Popularment es coneix com a pesis. Pesäpallo també es juga molt a les escoles, parcs i camps com a hobby perquè qualsevol hi pot participar. Les regles del pesäpallo són una mica complicades, però la idea del joc és simple… un equip intenta marcar picant la pilota i corrent per les bases, l'altre quip intenta defensar-se agafant aquesta pilota i expulsant, d'aquesta manera, els corredors. La diferència principal amb el beisbol diferència entre el pesäpallo i el beisbol és el pitcheo vertical. Colpejar la pilota, així com el control de la potència i la direcció del cop, és molt més fàcil. Això li dóna al joc una ofensiva molt més àmplia i més velocitat que en el beisbol. L'equip del camp es veu obligat a contrarestar les opcions del batedor, amb esquemes defensius i l'anticipació, i el joc es converteix en un repte mental.

L'entrenador hi té un paper important. Les estratègies ofensives i defensives inclouen diverses representacions preparades per a cada situació. Condueix l'ofensiva del seu equip donant senyals als jugadors amb un ventall multicolor. Gràcies a la comunicació contínua, presa de decisions i la cooperació, el pesis és un esport d'equip exigent i interessant, adequat per a l'era moderna de la informació. El 2009 hi havia més de 15.000 jugadors oficials a Finlàndia.

El pesäpallo va ser esport de demostració en els Jocs Olímpics d'Estiu 1952 de Hèlsinki.

Motor

El motor va arribar a ser popular a Finlàndia a la dècada de 1950 amb el naixement de les competicions tipus ral·li. A la dècada de 1960 els conductors finlandesos de ral·li van començar a dominar esdeveniments internacionals. En el cas de Finlàndia, el WRC Neste Oil Ral·li de Finlàndia reuneix 500.000 espectadors cada any.

En l'actualitat la forma més popular dels esports de motor és la Fórmula F1, que va ser popularitzada a Finlàndia la dècada de 1980 per Keke Rosberg, el primer campió de Finlàndia en motor, i va aconseguir el seu punt àlgid quan Mika Häkkinen va guanyar el campionat dues vegades a la dècada de 1990. Amb els dos pilots actuals finlandès, Kimi Räikkönen i Heikki Kovalainen, en els millors equips de la temporada 2008, un 25% de la població finlandesa va seguir les emissions de televisió de les carreres de F1.

Kimi Räikkönen

Mika Häkkinen

Altres formes d'automobilisme popular a Finlàndia inclouen el Grand Prix de carreres de motos, que va assolir el seu apogeu la dècada de 1970, abans de la mort de Jarno Saarinen, i l'enduro, en la qual el 7è i 11è Campions del Món d'Enduro Kari Tiainen i Juha Salminen s'han assegurat la cobertura dels mitjans de comunicació.

Lentäva suomalainen

Els finlandesos voladors és un sobrenom donat a alguns atletes de Finlàndia. Originalment, el sobrenom era per a corredors de mitja i llarga distància, però es va extendre a d'altres esportistes. Primer va ser usat per a Hannes Kolehmainen quan va guanyar tres medalles d'or i va batre dos rècords mundials durant els Joc Olímpic d'Estiu de 1912 a Stockholm. També van rebre aquest nom els medallistes Paavo Nurmi (tres d'or als jocs de Bèlgica de 1920, i cinc als de París el 1924) i Ville Ritola (quatre medalles d'or als jocs de París de 1924). També Volmari Iso-Hollo, Taisto Máki i, l'últim atleta en rebre aquest nom, Lasse Virén.

Timo Mäkinen, Rauno Aaltonen i Simo Lampinen van ser els primer a rebre el sobrenom en l'apartat de motor. També Juha Kankkunen i Tommi Mäkinen. Leo Kinnunen, Keke Rosberg, Mika Häkkinen, Kimi Räikkönen i Heikki Kovalainen en F1. Jarno Saarinen i Mika Kallio en motociclisme. Shefki Kuqi en futbol, i, fins i tot, Patrik Antonius com a jugador professional del pòquer, Pertti Karppinen com a triple campió olímpic de rem, i Jarkko Nieminen conegut per la seva velocitat en tennis.

Jocs Olímpics

La primera vegada que Finlàndia va participar en uns Jocs Olímpics va ser el 1908 (encara com a Gran Ducat de Rússia).

Finlàndia va ser un dels països que va recollir més èxits als Jocs Olímpics previs a la Segona Guerra Mundial (Paavo Nurmi va gunayar en nou medalles olímpiques d'or durant 1922 i 1928, i va establir vint-i-dos rècords mundials entre 1921 i 1931; un dels millors atletes de tots els temps).