HÈLSINKI

Avui us porto més dades sobre Finlàndia; en concret, aquelles que fan referència a qüestions de demografia.

La població actual de Finlàndia ronda els més de 5mil·lions d'habitants, però el fet de tenir un territori tan extens fa que la densitat de població sigui només de 16 habitants per quilòmetre quadrat (després de Noruega i d'Islàndia, Finlàndia és el tercer país de la UE amb menor densitat de població). La major part d'aquests viuen al sud del país, sobretot a l'àrea metropolitana del gran Helsinki (Helsinki, Espoo i Vantaa).

L'any 2007, nomès el 2.5% de la població del país era estrangera, la major part, provinent de Rússia, Estònia i Suècia.

La llengua nativa de Finlàndia és el finès, que forma part del subgrup Finnic de les llengües uràliques, i és una de les quatre llengües oficials de la UE que no té un origen indo-europeu (és un idioma molt proper a l'estonià i, més remotament, a les llengües Sami del nord del país i a l'hungarès). El finès el parlà el 92% de la població, mentre que el suec és la llengua nativa de gairebé el sis per cent de la població. 

L'idioma estranger més après és l'anglès, que és estudiat a les escoles des de ben petits. Les pel·lícules i les series de parla no finesa no són, en general, traduïdes ni al cinema ni a la televisió.

Un 78% de la població pertany a l'Església Luterana Evangèlica de Finlàndia, una de les comunitats luteranes més grans del món (tot i que cada vegada té un percentatge més baix d'adeptes, i la majoria no en són practicants habituals). En segon lloc, un 19% reconeix no estar adscrit a cap església. Altres minories són l'Església Ortodoxa Finesa i l'Església Catòlica Romana, al mateix nivell que musulmans, jueus i altres comunitats no cristianes.

Pel que fa a salut, hi ha 307 residents per metge. La despesa sanitària està sufraga per les llars en un 19% i pels impostos en gairebé un 77%. Finlàndia té una de les taxes de natalitat més baixes d'EU.

La família finesa se suporta, sobretot, pel nucli familiar; mentre que les relacions amb els altres parents acostuma a ser bastant ocasional. 
Finlàndia és el quart país del món en benestar dels infants.

Pel que fa a la dona, és un dels millors països per viure per a una dona (tenint en compte dades com l'educació, l'economia i les condicions legals que afecten la qüestions vitals d'una dona). Les dones fineses van ser les primeres a Europa a poder votar (1906), i des de la dècada dels anys '80 ja han anat representant un terç dels membres del Parlament (Eduskunta), i des de la mateixa època, han representat un 48% de la força de treball. A més d'un sistema de protecció social en expansió, que des de la Segona Guerra Mundial havia arribat a proporcionar-los una ajuda substancial en l'àrea de la maternitat i la criança dels fills, les dones han fet notables avenços legislatius que els han acostat a la plena igualtat amb els homes. Els esforços de la Llei d'Igualtat de 1987 no anaven només encaminats a col·locar les dones en posicions socials tradicionalment ocupades pels homes, sinó que també era important que els homes ocupessin llocs tradicionalment entesos domini de les dones, com la criança dels fills i el professorat de les escoles primàries.