Es tracta, com ells diuen, d'una comèdia-vodevil-costumista; però jo en dic, passar-ho molt i molt bé. La Cubana, una vegada més, no ha menystingut les nostres expectatives i ens presenta un espectacle plè d'humor i d'envolics portats a l'extrem. Però sobretot, una paròdia d'aquest món, a la fi, tan teatral, com no paren de repetir ells mateixos: les bodes, penso com ells, i crec que són un teatre, on una colla de mals actors pensen que estan representant l'obra de la seva vida, sobretot quan la posada en escena és com la que parodien a Campanades de Boda. I tot plegat per a què... per gairebé deixar la pell, la salut i tots els estalvis en l'intent d'organitzar alguna cosa mínimament (mai més) decent i finalment acabant amb una separació express? Pense-m'hi tots! Jo estic casat... però no vaig muntar cap representació. Ara bé! Que cadascú faci allò que més li plagui!
 |
| Aquest som nosaltres al nostre casament el 10.10.2010... i ara ja em coneixeu a mi. |
Però... tornem al lío. La Cubana garanteix diversió, i ho van demostrar amb escreix. Jo que, en general, puc semblar una mica sec... em vaig poder permetre el luxe de deixar anar unes quantes rialles i, fins i tot, en un parell o tres de moments, em van acabar saltant les llàgrimes (recordeu alguna cosa d'uns pets... ja ho veure si hi aneu). No desvetllaré sorpreses de les que van apareixent durant les gairebé dues hores i mitja que dura l'espectacle (sense un entreacte entés com a tal): aneu-hi i ho descobrireu!
...i menjar pastís de noces...
... i cumplir amb les exigències dels més dignes balladors en un ball irrefrenable!
Tot això ho trobareu al teatre Tívoli de Barcelona. Bé... la part del convit i el pastís de noces crec que ja no... devía ser només ahir per a l'estrena de l'espectacle. Però...
Jo.. és que... la premsa... ja se sap... Ens sacrifiquem per provar-ho TOT per vosaltres!
MOI, MOI!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada