AHIR vaig anar a...

AHIR vaig anar a... veure Poker de Voces, al teatre Artèria Paral·lel.

- Poker de voces?- Vaig pensar quan m'ho va proposar el Jordi -No serà una altra mena de Il Divo, oi? Però... per sort no tenia res a veure... bé, potser sí... que també són quatre.

Quatre conegudes veus del món dels músicals, Daniel Diges (que en qualsevol moment de l'espectacle aprofita per arrencar-se l'espina rovellada que té clavada després de la seva participació a Eurovisión, i que sembla que encara li fa mal), que hem pogut veure com a Enjolras recentment a Barcelona al músical Els Miserables, el mallorquí David Ordinas, més conegut pel seu paper de bèstia a La Bella i la Bèstia, però que també ha estat bisbe als Miserables, Pablo Puyol (que substitueix a Gerónimo Rauch, el Jean Valjean d'Els Miserables de Madrid, de Barcelona, i ara de Londres), el Kenickie de Grease a Madrid, i el barceloní Ignasi Vidal, Javert també a Els Misareables (que ja va acabar les funcions el diumenge passat).

Són un parell d'hores de música, d'humor, però també de moments més íntims, ... i de molts aplaudiments, i de molts xiulets dels seus fans incondicionals que els vitorejaven a cada moment. 

Sobretot, però, van ser un parell d'hores de grans veus... de la música dels grans musicals que més d'una vegada hem escoltat i hem vist...

...i fins i tot... s'atreveixen a competir amb Il Divo...

Ja els hem conegut en d'altres ocasions, però aquí els trobar junts, tirant endavant aquest nou projecte, que no puc recomanar-vos que hi aneu de seguida, per què era un bolo, una funció única, però si que ho heu de fer quan tornin la propera vegada (sempre i quan us agradin els musicals... no deixen de ser el fil conductor de l'espectacle)!

Nosaltres hi vam anar de gratis... com sempre... però... jo.. és que... la premsa... ja se sap... Ens sacrifiquem per provar-ho TOT per vosaltres!

(per cert... no som uns piratillas... tothom gravava i feia fotos)

Però... abans de tot això, que va ser cap a les 9 del vespre... vam anar a fer un berenar-sopar a la Granja Viader, al carrer Xuclà, que està darrere de l'església de Betlem de les Rambles, fundada pels inventors del Cacaolat. Us ho dic perquè si no hi heu anat mai... doncs ho heu de fer... sobretot si us agrada la xocolata desfeta. Nosaltres hi anem relativament sovint. Tot el que tenen és molt bó! A més, si després del suís que us haureu pres, els xurros, els melindros i les ensaïmades que tenen molt bones, encara teniu gana, hi ha una xarcuteria on podeu comprar tot allò que us vingui mes de gust!

Com que ahir era Sant Josep, allò que era imprescindible demanar és la crema de Sant Josep (que també és excel·lent... però hi anem sovint per la xocolata i l'ensaïmada)!

A mi m'agrada sense cremar... però a en Jordi si que li agrada una mica torradeta!

MOI, MOI!