dimecres, 15 de maig de 2013

HÈLSINKI

Hyvää (harmaata) päivää kaikille!
Mil·lions i mil·lions de persones arreu del món passen en algun moment del dia per una estació de tren des de fa més de 200 anys quan, sembla ser, que s'hauria inaugurat la primera a Swansea (Regne Unit) l'any 1807. Per anar, ...per tornar, ...per estar, ...per esperar, ...per viure-hi un moment més curt o més llarg del seu dia a dia, ...o per viure-hi un moment més o menys trascendental de les seves vides. Ai si les estacions de tren parlessin...! Probablement ens explicarien mil·lions de petites històries que han marcat profundament el seu caràcter arquitectònic.
La CNN, fa uns dies, recollia en un reportatge per a la seva edició digital, un llistat de les cinc estacions d'arreu del món on creia que valia la pena aturar-s'hi un moment per a gaudir de la seva arquitectura i del seu entorn, de la seva funció social i, sobretot, la seva bellesa, la seva herència i les conquestes que han assolit en el camp de l'enginyeria.

La Grand Central TerminaI, de Nova York. 
Liège-Guillemins Station, de Bèlgica.   src The Local
Tokio Station Marunouchi Building, de Tokio. 
Chhatrapati Shivaji Terminus, de Mumbai.
Però en quart lloc, Helsingin Rautatieasema (o Helsingin Päärautatieasema), l'Estació Central d'Hèlsinki, una vella bella coneguda ja al nostre blog... aquí, aquí i aquí també.

src yle
Recordem la seva història... Abans que el seu arquitecte, Eliel Saarinen, deixés Finlàndia per anar a fer de professor a l'Universitat de Michigan, als Estats Units, l'Estació Central d'Hèlsinki ja era una realitat a la ciutat.

Helsingin Rautatieasema 1920   src Jukka Joutsui
Va obrir al 1919, i és un dels exemples més contundents de l'arquitectura art nouveau, o Jugend, tal i com s'anomena aquest moviment artístic a Finlàndia. L'estació sembla conjugar a la perfecció la funcionalitat amb la bellesa, actitud pròpia del disseny finlandès. 
Hi ha alguns elements que destaquen per damunt de tot a la façana de l'estació... quatre enormes figures de granit, creades per Emil Wikström, que duen enormes globus de llum.


Ja al seu interior, al restaurant Eliel es poden observar les pintures murals de paisatges de l'artista realista finlandès Eero Jarnefelt.

src Jukka Joutsui
La primera línea del ferrocarril finlandès, entre Hèlsinki i Hämeenlinna, va fer 150 anys l'any passat. Aquest trajecte es fa avui en una hora. Dues hores és el que necessiten els trens que van a Turku, a la costa sud-oest del país. I si puges al tren Allegro, arribaràs a Sant Petesburg, ja a Rússia, en unes quatres hores i mitja. Recordeu el Yöjuna Rovaniemelle... el tren nocturn a Rovaniemi?

No us perdeu el post de divendres, perquè agafarem un tren finlandès i recorrerem el país envoltats de neu!

Nauttikaa! Gaudiu!
MOI, MOI!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada